A qualsevol art o ofici es un deure reconèixer als que et precedeixen, per memòria i respecte, però també per aprendre de la seva experiència. Perquè encara que a vegades ho oblidem, sovint obligats pel ritme de la producció cinematogràfica i audiovisual, les arts i els oficis es nodreixen del mestratge de cada generació i les seves aportacions, totes valuoses.

Per això es important mantenir el mestratge de l’ofici i lluitar contra les condicions precàries de producció, que cada cop mes sovint s’imposen, com per exemple prescindint de l’ajudant de muntatge.

Es difícil conservar el vincle entre els nous professionals i els mes grans (d’edat però no d’esperit!). Alguns hem tingut la sort de poder tenir-los com a docents (Ernest Blasi, Anastasi Rinos, Fernando Pardo) però d’altres han quedat en un oblit injust.

Es el cas de la muntadora Elena Jaumandreu, de carrera fulgurant però que va quedar escapçada massa aviat. Gràcies a les gestions i l’entusiasme contagiós d’en Joan Marimón, mestre de varies generacions de muntadors sorgits del Centre Calassanç i la ESCAC, hem pogut recuperar a aquesta dona meravellosa i muntadora mítica.

Un dels objectius de l’AMMAC es recuperar aquesta memòria i rendir homenatge a aquests professionals que ens van precedir en el nostre estimat i meravellós ofici. Per això una de les primeres decisions de l’actual junta de l’AMMAC ha estat proposar a l’Assemblea general nomenar-la Sòcia d’honor. La proposta va ser acceptada per unanimitat.

Una altra alegria, en aquest darrer reconeixement merescut per l’Elena, ha sigut que l’Acadèmia del cinema català l’hagi nomenat Membre d’honor 2019, en un acte celebrat aquest darrer 26 de Juny a la Casa Alegre de Sagrera, de Terrassa. A l’acte es va passar un vídeo de la muntadora Ana Pfaff (premi Gaudí al millor muntatge per Estiu 1993) com a presentació del reconeixement.

En la mateixa entrega, han recollit també el premi Petit Gaudí les actrius Carme Elias i Assumpta Serna, el cineasta Jordi Cadena, el director, actor i gestor cultural Hermann Bonnín i l’exhibidor Pere Sallent.

Diuen que Orson Welles després d’acabar el muntatge de “Campanadas a medianoche” (Chimes at midnight, 1965), va dir: “Elena Jaumandreu és la millor muntadora del món”, nosaltres ens afegim amb alegria i entusiasme a aquest reconeixement.

 

Elena Jaumandreu BIO

Va iniciar la seva carrera molt jove, com a ajudant del seu pare, un dels primers muntadors d’Espanya, i que aviat es va convertir en la cap de muntatge dels Estudis Chamartín de Madrid. Amb 28 anys, Orson Welles la incorpora com a muntadora a Espanya de “Campanadas a medianoche” (Chimes at midnight, 1965) i el resultat esdevindria la pel·lícula preferida de Welles. La seva filmografía inclou títols emblemàtics

com Los golfos (1960) de Carlos Saura, Las Vegas, 500 millones (1968) d’Antonio Isasi Isasmendi o Interior roig (1983) d’Antoni Anglada.

Els premis i el reconeixament li arriben a l’Elena Jaumandreu en una època en la que, malgrat la seva avançada edat, segueix dedicant-se al cinema amb entusiasme, dirigint el Taller de Cinema de Cerdanyola, grup de gent gran que es dedica a realitzar curtmetratges fantástics i de terror (naturalment, ella n’es la muntadora).